Sense claus | Sin llaves

casa meva és amb mi mateixa i els meus companys de viatge

10 de febrer de 2014

Claus que obren portesDurant molt de temps (estic parlant de molts anys) he dut diversos jocs de claus a la meva bossa de mà de forma simultània. Les claus del meu pis, les claus de casa dels meus pares, les claus de l’apartament de la platja, les claus de la feina i, eventualment en funció de les necessitats familiars, les claus de casa de la meva germana petita i el meu cunyat.

Aquests jocs de claus m’han acompanyat molt de temps, i han conviscut a la mateixa bossa, però… ¿per quin motiu un dia laborable podia necessitar les claus de l’apartament de la platja? Per l’esperança d’escapar-m’hi en qualsevol moment? Ah, però al meu sac de ‘sereno amb possibilitats’ li faltaven les claus d’un cotxe…!

Des de fa dos dies no duc cap clau ni a la meva bossa ni a la motxilla; bé, només una clau que més aviat sembla de joguina i obre la maleta que he facturat cap a Mèxic. Així que, des de fa dos dies, no tinc cap clau que obri cap porta de cap casa ni de cap apartament ni de cap feina. I la sensació és alliberadora, perquè em fa sentir molt en el moment present, aquí i ara, i em fa percebre que casa meva és amb mi mateixa i els meus companys de viatge.

En uns dies, però, tornaré a dur unes claus a la meva bossa. Unes claus que obriran les portes d’una nova llar. Aquest temps sense claus, doncs, s’extingirà pràcticament a la vegada que finalitzi aquest vol que ens porta d’un continent a un altre, i ens obre les portes a una nova vida.

Elisabet Alguacil

——————————————————————————————-

mi casa está conmigo misma y mis compañer@s de viaje

10 de febrero de 2014

Claus que obren portes
Durante mucho tiempo (estoy hablando de muchos años) he llevado varios juegos de llaves en mi bolso de forma simultánea. Las llaves de mi piso, las llaves de casa de mis padres, las llaves del apartamento de la playa, las del trabajo y, eventualmente en función de las necesidades familiares, las llaves de casa de mi hermana pequeña y mi cuñado.

Estos juegos de llaves me han acompañado largo tiempo, y han convivido en el mismo bolso, pero… ¿por qué motivo un día laborable podía necesitar las llaves del apartamento de la playa? ¿Por la esperanza de escaparme en cualquier momento? Ah, pero a mi saco de ‘sereno con posibilidades’ ¡le faltaban las llaves de un coche…!

Desde hace dos días no llevo ninguna llave ni en mi bolso ni en la mochila; bien, sólo una llave que más bien parece de juguete y abre la maleta que he facturado hacia México. Así que, desde hace dos días, no tengo ninguna llave que abra ninguna puerta de ninguna casa ni de ningún apartamento ni de ningún trabajo. Y la sensación es liberadora porque me hace sentir muy en el momento presente, aquí y ahora, y me hace percibir que mi casa está conmigo misma y mis compañer@s de viaje.

En unos días, pero, volveré a llevar unas llaves en mi bolso. Unas llaves que abrirán las puertas de un nuevo hogar. Este tiempo sin llaves, pues, se extinguirá prácticamente a la vez que finalice este vuelo que nos traslada de un continente a otro, y nos abre las puertas a una nueva vida.

Elisabet Alguacil

Anuncis

9 responses to “Sense claus | Sin llaves

  1. Bonic article, has oxigenat la teva vida, aprofita-ho.
    Quan tu vulguis pensa que a casa nostre no necessitaràs mai claus sempre tindràs les portes obertes.
    Josep Muñoz

  2. Fantàstic Eli. M’agrada la idea de que “casa meva és amb mi mateixa”. De vegades tendim a considerar casa nostra espais i coses que realment no ho són ben bé, o sols de manera transitòria. L’essencial no està a fora. Espero seguir-te llegint! Petons

    • Moltes gràcies! Sembla que necessitem unes claus per sentir-nos un lloc propi, i a vegades ens n’aferrem i ens lliguem a aquesta idea. En aquest viatge he descobert que per a mi ja no és així…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s